Salut laboral
Article 66
Salut laboral
66.1. Planificació de l'activitat preventiva
Les empreses han d'adoptar un sistema de gestió preventiva. Cal esmentar que aquests sistemes de gestió preventiva no estan desenvolupats ni en el reglament, ni en la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
Per tal de planificar l'activitat preventiva, les empreses, han de basar-se en metodologies que siguin conegudes i que gaudeixin d'un reconegut prestigi, prèvia la consulta i participació de les Delegades i Delegats de prevenció.
En aquest sistema de gestió preventiva ha de constar entre d'altres:
Una definició de les funcions i responsabilitats en matèria preventiva de tots els col·lectius de l'empresa (inclosos també els externs).
Una descripció del programa d'activitats preventives. Aquestes activitats preventives, normalment són de dos tipus:
1. Activitats destinades a la localització de nous riscos o variacions dels ja detectats, per canvis en les condicions dels llocs de treball, com ara inspeccions de seguretat, anàlisis d'accidents, anàlisis de procediments de treball, comunicats de riscos, revisions periòdiques de punts crítics de seguretat, estadístiques d'accidentalitat, estudis epidemiològics, estudis ergonòmics i avaluacions de riscos psicosocials.
2. Activitats destinades a reduir riscos o mantenir sota control el seu valor, com ara formació en matèria de prevenció, promoció de la seguretat i salut, redacció i implantació del pla d'emergència o d'autoprotecció segons correspongui, redacció de normes de seguretat, controls higiènics de contaminants químics i físics, vigilància de la salut de les persones treballadores especialment sensibles, manteniment preventiu.
En funció del nivell de risc i de la seva complexitat, l'empresa establirà el programa de tècniques que desenvoluparà.
Els programes s'establiran per períodes de duració anuals, i en funció del seu compliment, s'aniran ampliant el nombre de tècniques del mateix (fins al total de les necessitats de l'empresa).
Per a la implantació del programa, s'han d'establir els protocols de realització per a cada una de les tècniques preventives a realitzar. Aquests protocols han d'incloure:
a. La sistemàtica de la realització
b. Els terminis d'execució
c. Els responsables de dur-los a terme
d. Control i seguiment d'implantació de les mesures preventives i/o correctores
e. Revisió i auditoria del programa de seguretat i salut, a fi de comprovar el compliment dels objectius establerts i detectar desviacions, en base a les quals es determinaran els nous objectius de prevenció.
f. Revisió de l'avaluació de riscos i el conseqüent pla de prevenció, quan es produeixen canvis en l'organització del treball i del temps de treball, quan canviïn les condicions en matèria de sistemes de treball i rendiment, noves línies d'activitat empresarial i innovació tecnològica.
Aquest cicle comporta una millora contínua en matèria de prevenció a l'empresa.
66.2. Fases de l'activitat preventiva a realitzar en l'empresa
1. Identificació dels llocs de treball.
2. Identificació dels riscos existents en cadascun dels llocs de treball de l'empresa.
3. Eliminació d'aquells riscos que poden evitar-se.
4. Avaluació dels riscos que no hagin estat eliminats, a fi d'establir quins tenen un potencial excessiu de provocar dany, i per prioritzar entre ells i establir així un ordre d'actuació.
5. Planificació de l'activitat preventiva a realitzar a l'empresa, segons el resultat de l'avaluació.
66.3. Objectius de la planificació preventiva.
a. Protegir eficaçment les persones treballadores en matèria de seguretat i salut laboral.
b. Reduir i minimitzar els riscos que no s'han pogut eliminar.
c. Controlar les condicions de treball per tal que no sorgeixin nous riscos, o augmenti el valor dels existents.
66.4 Punts a determinar respecte la planificació preventiva.
a. Determinació del programa d'activitats preventives a desenvolupar a l'empresa, prèvia consulta i participació de les Delegades i Delegats de prevenció. L'empresari consultarà al personal i als seus representants l'elaboració del pla de prevenció, una vegada realitzada l'avaluació de riscos de cada lloc de treball i del conjunt de l'empresa.
b. Determinació dels sistemes organitzatius de l'activitat preventiva, és a dir, les persones responsables de portar-la a terme.
c. Determinació de la participació a tots els nivells en cadascuna de les activitats preventives, en compliment del principi bàsic d'integració.
d. Determinació dels recursos necessaris per dur a terme els punts anteriors.
Les empreses integraran en les seves polítiques els plans necessaris per protegir i prevenir els riscos, dotant-se dels mitjans adequats i suficients per dur-lo a terme.
En els programes de prevenció d'accidents i malalties professionals que realitzin les empreses, s'inclouran els reconeixements de salut específics en funció dels diversos riscos identificats en l'avaluació de riscos. El personal, prèviament a la vigilància de la salut, ha de ser informat dels objectius i del contingut d'aquesta. La vigilància de la salut es dirigirà cap als riscs específics i els seus protocols contemplaran les orientacions de les autoritats sanitàries. Els reconeixements de salut s'utilitzaran com mecanismes preventius per a la detecció precoç de les malalties professionals i/o derivades del treball.
66.5 Aspectes fonamentals d'una avaluació de riscos
1. Continguts
Per llocs de treball (aquells llocs exposats als mateixos riscos).
Dividir sistemàticament l'empresa en seccions i aquestes en llocs de treball.
Identificar les persones exposades als riscos de cada lloc de treball.
Identificar les fonts de risc en base a la gravetat de les seves possibles conseqüències i a la probabilitat. de que aquestes ocorrin (tenint en compte les mesures preventives existents).
Adoptar la decisió sobre les mesures preventives adequades per cada cas.
Jerarquitzar la urgència de les mesures preventives que s'hagin decidit aplicar per eliminar o reduir el risc.
Establir un control d'eficàcia de les mesures que es vagin adoptant.
Portar un registre actualitzat dels resultats de l'avaluació de riscos, on figurin els riscos detectats, les mesures preventives adoptades i la planificació de les mesures que es faran per a cada lloc de treball. Aquest registre ha d'estar a disposició de l'autoritat laboral competent i de les delegades i delegats de prevenció sempre que es requereixi.
Quant al risc biològic, l'empresa haurà de desenvolupar la guia d'actuació per a la prevenció de riscos laborals davant agents biològics perillosos altament transmissibles en centres sanitaris del Departament competent de la Generalitat de Catalunya.
Es considerarà com risc real, els riscos d'efecte estocàstic en els casos de radiacions ionitzants i productes cancerígens, mutàgens i teratògens.
S'aplicaran les actuacions necessàries per a desenvolupar l'Ordre ESS/1451/2013, de 29 de juliol, per la qual s'estableixen disposicions per a la prevenció de lesions causades per instruments tallants i punxants en el sector sanitari i hospitalari, així com les actualitzacions de la guia tècnica de l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) per a l'actuació en les avaluacions de riscos relacionats amb l'exposició de risc biològic a la feina.
Totes les empreses hauran de desenvolupar un pla de prevenció d'agressions a les persones treballadores.
Les empreses hauran de tenir en compte les recomanacions que emeti l'Observatori per a les situacions de violència en l'àmbit sanitari a Catalunya i col·laboraran en les diferents peticions d'informació que li siguin efectuades.
2. Procediments.
Recopilar tota la informació relativa a les condicions de treball real per lloc de treball, tal com indica la llei, com per exemple:
Equips i material utilitzats.
Procediments de treball realitzats.
Característiques personals del personal que realitza el treball.
Instal·lacions on està ubicat el lloc de treball.
Per a obtenir la informació, es duran a terme les visites al lloc de treball, consultes al personal i comandaments, medicions, etc. que siguin necessàries.
A partir d'aquesta informació, es plasmarà el contingut de l'avaluació de riscos en el format que s'hagi adoptat com a document per tal efecte.
3. Mètode d'avaluació
En base a allò establert a l'article 5.2 del Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, quan l'avaluació exigeixi la realització de mesuraments, anàlisis o assajos, es podran utilitzar els mètodes o criteris recollits en
a. Normes UNE.
b. Guies de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, de l'Institut Nacional de Silicosi i protocols i guies del Ministeri de Sanitat i Consum, així com d'Institucions competents de les Comunitats Autònomes.
c. Normes internacionals.
Així mateix es podran utilitzar guies d'altres entitats de reconegut prestigi en la matèria o altres mètodes o criteris professionals descrits documentalment que proporcionin confiança sobre el resultat. En cas de dubte, s'hauran d'adoptar les mesures preventives més favorables, des del punt de vista de la prevenció.
4. Personal que realitza l'avaluació
L'avaluació haurà de ser realitzada pels serveis de prevenció i els tècnics, propis o aliens, han de tenir l'especialitat corresponent a l'avaluació que es realitzi.
També hi participarà el personal involucrat en el lloc de treball avaluat i els delegats i delegades de prevenció de l'empresa.
5. Revisió
Quan es realitzin canvis en les condicions de lloc de treball.
Quan ho exigeixi específicament alguna normativa.
En realitzar les tècniques preventives especificades en el programa d'activitats preventives de l'empresa.
Després de la investigació d'un accident, si procedeix.
66.6 El Comitè de seguretat i salut
El Comitè de seguretat i salut, com a òrgan de participació, paritari i col·legiat, per a la consulta regular i periòdica sobre salut i seguretat, serà informat en totes les qüestions relacionades amb la política de prevenció de l'empresa i específicament en les següents qüestions:
a. La identificació dels riscos que hagin de ser objecte d'avaluació i control.
b. La identificació dels riscos i procediments per l'avaluació dels riscos.
c. L'elaboració, posada en pràctica, avaluació i revisió dels plans i programes de prevenció.
d. L'estudi previ de l'impacte en la salut laboral dels projectes en matèria de planificació, l'organització del treball i la introducció de noves tecnologies.
e. Els procediments, contingut i organització de les activitats d'informació i formació del personal en matèria de salut i seguretat.
f. Les iniciatives de millora de les condicions de treball o de correcció de les deficiències existents a proposta d'alguna de les parts.
g. L'elecció de l'entitat i les condicions de concertació en el cas de recórrer a serveis propis o mancomunats.
h. La selecció de la modalitat, composició i numero de tècnics necessaris per a la constitució del servei de prevenció, així com per la planificació de les activitats que aquest hagi de desenvolupar i l'avaluació dels seu funcionament.
i. La contractació, sanció o acomiadament dels membres del servei de prevenció en cas de que s'opti per un servei propi o mancomunat.
j. La designació per l'empresari de persones treballadores per ocupar-se de les funcions preventives, la determinació d'aquestes funcions i l'avaluació del seu compliment.
k. L'assignació pressupostària per a l'organització dels recursos de prevenció.
l. El disseny de programes de vigilància de salut adaptats als riscos i l'avaluació dels seus resultats amb les limitacions previstes en l'article 22.4 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre de prevenció de riscos laborals.
m. Qualsevol altra mesura relacionada amb l'organització de la prevenció.
Per a l'exercici de les seves funcions el comitè de seguretat i salut té les següents competències i facultats:
a. Realitzar les visites als llocs de treball que consideri oportunes amb el fi de conèixer directament la situació relativa a la prevenció.
b. Accedir a tota documentació existent en l'empresa sobre qüestions relacionades amb les condicions de treball i els seus riscos per a la salut, així com qualsevol altra que sigui necessària pel compliment de les seves funcions.
c. Conèixer quants informes i estudis obtingui l'empresa sobre qüestions relacionades amb la prevenció, provinents dels serveis de prevenció, de la Inspecció de Treball o d'altres entitats.
d. Conèixer i informar de la programació anual dels serveis de prevenció. Sol·licitar la intervenció o l'assessorament del servei de prevenció sempre que sigui necessari.
e. Promoure i participar en investigacions sobre:
1. Avaluació i control de riscos.
2. Incidència de danys derivats del treball.
3. Avaluació de l'eficàcia de l'acció preventiva.
f. Conèixer i analitzar els resultats estadístics de les activitats de vigilància i salut, així com els indicadors d'absentisme per malaltia, amb l'objectiu d'identificar eventuals relacions entre els riscos i els danys.
g. Promoure la participació i col·laboració del personal en la prevenció, recollint i estudiant suggeriments i propostes.
h. Estudiar i dictaminar quantes propostes realitzi l'empresa en ordre a la prevenció de riscos
i. Proposar l'ampliació, temporal o permanent del nombre de representants en el Comitè de seguretat i salut en funció de les tasques i necessitats de la prevenció.
j. Col·laborar amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social en les seves visites als centres, acompanyant-los durant les mateixes i formulant les observacions que estimi oportunes.
Els Delegats i Delegades de prevenció hauran de ser nomenats pel comitè d'empresa entre els seus membres o entre el col·lectiu de persones treballadores que formen part de la institució, amb formació específica en salut laboral i prevenció de riscos. En qualsevol cas, s'haurà de complir la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals i normativa de desenvolupament. Els Delegats i les Delegades de prevenció tindran el mateix nombre d'hores de crèdit horari que els membres del Comitè d'empresa.
El Comitè de seguretat i salut es reunirà al menys cada tres mesos de forma ordinària, respectant en tot cas els usos i costums del centre de treball, amb convocatòria per escrit. S'elaborarà un calendari de reunions anual i en cas de canvi de data, es comunicarà amb 72 hores d'antelació. El Comitè de seguretat i salut es reunirà en sessió extraordinària quan concorri alguna de les següents situacions:
a. Accidents o danys greus.
b. Incidents amb risc greu.
c. Sancions per incompliments.
d. Alteració greu en la gestió de residus dins del centre.
e. Balanç anual del pla de prevenció i informe de la memòria i programació del servei de prevenció.
f. Convocatòria per una de les parts.
Es farà una acta de cada reunió recollint en ella tots els assumptes tractats i els acords adoptats, així com els punts als que no s'hagi arribat a cap acord, argumentant ambdues parts les seves posicions.
Tant les convocatòries com els acords del comitè de seguretat i salut hauran de ser objecte de publicitat entre les persones treballadores de l'empresa, els quals podran fer arribar les seves queixes i propostes, sense perjudici de les diferents competències legals, mitjançant els Delegats i Delegades de prevenció o del servei de prevenció.
Trimestralment i en reunió ordinària l'empresa presentarà al comitè de seguretat i salut un informe que contingui al menys els següents aspectes:
1. Nivell d'aplicació i resultats del pla de prevenció.
2. Resultats dels eventuals controls ambientals (dins dels centre de treball) i activitats de vigilància de la salut.
3. Evolució de la sinistralitat (accidents de treball i malalties professionals).
4. Baixes laborals derivades dels accidents de treball i malalties professionals.
5. Els/les tècnics de prevenció de l'empresa, i els/les representants de les empreses subcontractistes participaran amb veu però sense vot, a les reunions del comitè de seguretat i salut en les quals estigui previst tractar temes del seu interès, i en tot cas a iniciativa de qualsevol de les representacions. S'haurà d'establir en els contractes amb les empreses subcontractistes les obligacions d'aquestes en relació a la prevenció de riscos laborals, d'acord a lo establert en l'avaluació de riscos. S'establirà com causa d'extinció específica dels contractes amb les empreses subcontractistes, l'incompliment de les normes de prevenció de riscos. L'empresa titular del centre de treball haurà d'establir els mitjans de coordinació necessaris amb les empreses subcontractades concurrents. S'hauran de fer reunions conjuntes dels Comitè de seguretat i salut o tècnics de prevenció de les diferents empreses subcontractades concurrents que participaran en les reunions del Comitè de seguretat i salut de l'empresa titular del centre. Els/les representants de les persones treballadores de les empreses subcontractades concurrents participaran amb veu però sense vot, en les reunions del comitè de seguretat i salut de l'empresa titular, en les quals estigui previst tractar temes del seu interès. S'hauran de fer reunions periòdiques entre els diversos membres dels serveis de prevenció de l'empresa titular del centre i els serveis de prevenció de les empreses subcontractades concurrents. Ha d'existir intercanvi d'informació i de comunicació entre les empreses concurrents.
L'empresa es compromet a:
a. Fer reunions periòdiques amb les empreses subcontractades.
b. Impartir instruccions en aquesta matèria.
c. A l'establiment conjunt de mesures específiques de prevenció de riscos o de procediments o protocols d'actuació.
d. A la presència en el centre de recursos preventius de les empreses concurrents.
e. A la designació d'una o més persones encarregades de coordinar les activitats preventives.
A les reunions del Comitè de seguretat i salut podran participar, per iniciativa pròpia i amb veu, però sense vot, els Delegats i les Delegades sindicals i els responsables tècnics de prevenció de l'empresa que no estiguin inclosos en el Comitè de seguretat i salut. En les mateixes condicions anteriors podran participar les persones treballadores de l'empresa que tinguin una especial qualificació o informació respecte de qüestions objectes de debat en aquest òrgan i tècnics en prevenció aliens a l'empresa, sempre que així ho sol·liciti alguna de les representacions en el comitè. El temps d'assistència a les reunions del Comitè de seguretat i salut serà considerat de treball efectiu quan afecti a persones treballadores que no conformen el comitè de seguretat i salut. A la resta de representacions se li aplicarà la normativa legal sobre crèdit horari. Si les persones treballadores amb una especial qualificació o informació respecte de qüestions que es debatin en el Comitè de seguretat i salut, fossin varis o adscrits al mateix servei, la invitació es limitarà, sigui la representació que sigui, a dos per reunió.
El Comitè de seguretat i salut podrà constituir grups de treball per abordar o fer el seguiment de problemes específics. D'acordar-se la seva constitució es regiran per les normes que s'estableixin, que en tot cas haurà de fixar una duració limitada en el temps i l'obligació de presentar per escrit conclusions raonades. L'elecció dels membres dels grups de treball es farà en el comitè de seguretat i salut.
L'empresari haurà de proporcionar als delegats i delegades de prevenció els mitjans i la formació en matèria preventiva que resultin necessaris per a l'exercici de les seves funcions.
Dins del Comitè de seguretat i salut es discutiran els criteris d'identificació de riscos, la metodologia i la seva avaluació. Les postures de totes les parts seran motivades, i en cas d'acord, vinculant per a efectuar l'avaluació. En tot cas, hi hagi o no acord, s'estarà a l'establert a la Llei 31/1995, de 8 de novembre de prevenció de riscos laborals i la normativa de desenvolupament.
En el marc del Comitè de seguretat i salut i en el seu cas, amb els Delegats i Delegades de prevenció, s'informarà de la modalitat d'organització de la prevenció. Es constituirà un servei de prevenció, sent propi en les empreses de més de 250 persones treballadores i amb un mínim de dues especialitats pròpies (article 15 del Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el reglament dels serveis de prevenció) i en tota empresa amb especial risc. La constitució o contractació del servei de prevenció de cada empresa es farà amb la consulta prèvia dels Delegats i Delegades de prevenció. En tot cas s'haurà d'informar de la disponibilitat del servei de prevenció per a la seva consulta, intervenció o altra actuació per part dels Delegats i Delegades de prevenció. Els serveis de prevenció hauran de comptar amb les instal·lacions i els mitjans humans i materials necessaris per a la realització de les activitats preventives. Les activitats preventives que no siguin assumides a través del servei de prevenció hauran de ser concertades amb un o més serveis de prevenció.
Serà matèria d'una comissió de treball específic, l'estudi de plans de prevenció, assistència i reinserció sobre alcoholisme i altres drogodependències, problemes de salut mental, inspirats en els principis de confidencialitat i voluntarietat. Els Delegats i Delegades de prevenció dels centres emetran un informe fonamentat no vinculant en relació als plans que sobre aquesta matèria es poguessin establir en les empreses. Aquests plans s'abordaran, amb una formació específica del comitè de seguretat i salut i els Delegats i Delegades de prevenció.
Totes les actuacions sobre matèries relacionades amb el medi ambient intracentre seran tractades en el Comitè de seguretat i salut.
66.7 Informació i formació
Els empresaris facilitaran la formació continuada necessària i adequada en matèria de seguretat i salut al personal i als seus representants, dins de la jornada laboral i al seu càrrec, pels seus propis mitjans o mitjançant tercers.
a. Tots els delegats i delegades de prevenció tindran una formació inicial de 50 hores (bàsic de prevenció). La formació continuada dels Delegats i Delegades de prevenció s'efectuarà en funció de les necessitats.
b. El pla de formació en matèria de seguretat i salut haurà de ser aprovat d'acord a les necessitats que assenyali el pla de prevenció.
En matèria d'informació al personal i als seus representants, l'empresari haurà d'adoptar els mecanismes adequats d'acord a la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
a. Facilitant directament a cada persona treballadora i per escrit els riscos específics que afectin al seu lloc de treball o funció i les mesures de protecció i prevenció aplicables al risc.
b. S'elaborarà un manual de seguretat i salut que serà lliurat a cada persona treballadora i a la incorporació de noves persones treballadores.
c. Cada centre de treball facilitarà al personal un protocol d'actuació en cas d'exposició accidental a un producte bioperillós. Aquest protocol haurà de ser d'utilitat pràctica en cas d'accident, sigui quin sigui l'espai, torn o lloc de treball. aquest protocol haurà de ser discutit en el comitè de seguretat i salut.
d. Els Delegats i Delegades de prevenció tindran a la seva disposició tota la informació per a l'exercici de les seves funcions, amb les limitacions previstes en la legalitat, i especialment les de sigil professional, confidencialitat i intimitat.
66.8 Mútua col·laboradora amb la Seguretat Social
L'elecció d'una mútua col·laboradora amb la Seguretat Social per part de l'empresa s'efectuarà prèvia consulta i informe de la representació unitària de les persones treballadores.
a. Les Mútues hauran de garantir la confidencialitat de les dades del personal, de manera que només tingui accés a elles la persona treballadora interessada, així com el personal sanitari responsable del seguiment de l'estat de salut.
b. Quan a la persona treballadora se li hagi de realitzar proves clíniques s'haurà de seguir el procediment de consentiment informat d'acord amb les normes deontològiques de la professió mèdica i segons la legislació vigent.
c. Quan l'empresa atorga el control de la incapacitat temporal per malaltia comuna, risc per l'embaràs, etc, a les Mútues, aquestes assumiran totes les despeses de desplaçaments de les persones treballadores.
66.9 Seguretat i salut laboral de la treballadora embarassada, part recent o en període de lactància natural
La seguretat i salut en el treball de la treballadora embarassada, que hagi donat a llum o en període de lactància natural serà d'acord a l'establert en el títol III de la Llei 39/1999 de 5 de novembre, per promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores i a la resta de normes que s'incorporin al respecte.
L'avaluació dels riscos a que es refereix l'article 16 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, haurà de comprendre la determinació de la naturalesa, el grau i la durada de l'exposició de les treballadores en situació d'embaràs o part recent a agents, procediments o condicions de treball que puguin influir negativament en la salut de les treballadores o del fetus, en qualsevol activitat susceptible de presentar un risc específic. Si els resultats de l'avaluació revelessin un risc per a la seguretat i la salut o una possible repercussió sobre l'embaràs o la lactància de les citades treballadores, l'empresari adoptarà les mesures necessàries per a evitar l'exposició a aquest risc, mitjançant una adaptació de les condicions o del temps de treball de la treballadora afectada. Aquestes mesures inclouran, quan resulti necessari, la no realització de treball nocturn, de treball a torns en funció del que digui l'avaluació de riscos.
Quan l'adaptació de les condicions o del temps de treball no resultés possible o, malgrat l'adaptació, les condicions d'un lloc de treball poguessin influir negativament en la salut de la treballadora embarassada o del fetus, i així ho certifiquin els serveis mèdics de l'Institut Nacional de la Seguretat Social o de les Mútues col·laboradores de la Seguretat Social amb l'informe del metge del Servei Nacional de la Salut que assisteixi facultativament a la treballadora, aquesta haurà d'ocupar un lloc de treball o funció diferent i compatible amb el seu estat. La part empresarial haurà de determinar, prèvia consulta amb la representació legal de les persones treballadores, el mapa amb la relació dels llocs de treball exempts de riscos a aquests efectes. El canvi de lloc o funció es portarà a terme de conformitat amb les regles i criteris que s'apliquin en els supòsits de mobilitat funcional i tindrà efectes fins al moment que l'estat de salut de la treballadora permeti la seva reincorporació a l'anterior lloc.
En el cas que, tot i aplicant les regles assenyalades en el paràgraf anterior, no existís lloc de treball o funció compatible, la treballadora podrà ser destinada a un lloc no corresponent al seu grup o equivalent, si bé conservarà el dret al conjunt de retribucions del seu lloc d'origen.
Si aquest canvi de lloc no resultés tècnica o objectivament possible, o no pugui raonablement exigir-se per motius justificats, podrà declarar-se el pas de la treballadora afectada a la situació de suspensió del contracte per risc durant l'embaràs, contemplada en l'article 45.1.d) del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors, durant el període necessari per a la protecció de la seva seguretat o de la seva salut i mentre persisteixi la impossibilitat de reincorporar-se al seu lloc anterior o a altre lloc compatible amb el seu estat.
Allò disposat en els anteriors paràgrafs d'aquest article serà també d'aplicació durant el període de lactància, si les condicions de treball poguessin influir negativament en la salut de la dona o del fill o filla i així ho certifiqués el metge que, en el règim de Seguretat Social aplicable, assisteixi facultativament a la treballadora. Les treballadores embarassades tindran dret a absentar-se del treball, amb dret a remuneració, per a la realització d'exàmens prenatals i tècniques de preparació al part, previ avís a la part empresarial justificació de la necessitat de la seva realització dintre de la jornada de treball.
66.10 Exoneració de realitzar jornada complementària d'atenció continuada
Quedaran exonerades de l'obligació de realitzar la jornada complementària d'atenció continuada les treballadores en situació de risc per embaràs i el personal quina realització els hi sigui contraindicada per raons de salut. En aquest últim supòsit caldrà un dictamen favorable del metge de l'entitat gestora i/o col·laboradora que gestioni les incapacitats temporals. En cas que la causa d'exoneració sigui per problemes psíquics i/o conductes addictives l'informe haurà de ser emès pel programa d'atenció integral del metge malalt (PAIMM).
Les persones treballadores majors de 50 anys, podran quedar voluntàriament exonerades de realitzar la jornada complementària d'atenció continuada amb un preavís a la direcció del centre de 3 mesos d'antelació a la data prevista d'efectivitat de l'exoneració. No obstant, la direcció del centre podrà prorrogar l'obligatorietat de realitzar l'esmentada jornada complementària durant un màxim d'un any si no és possible donar cobertura al buit que quedi en la programació de l'atenció continuada amb la plantilla pròpia del centre, en tant no sigui possible la contractació de personal per cobrir els mòduls de guàrdia de la persona treballadora que hagi de ser rellevada.
Excepcionalment, sempre i quan les necessitats del servei ho justifiquin, la direcció del centre podrà perllongar la situació de pròrroga fins que sigui possible la cobertura dels mòduls de guàrdia que quedin sense cobrir. Aquest perllongament de la pròrroga tindrà la consideració de modificació substancial de les condicions de treball i s'haurà de tramitar d'acord amb el que estableix l'article 41 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors i s'aplicarà l'increment en el preu/hora establert per al personal que opti per no exercir el dret d'exoneració. El personal que opti per no exercir el dret de exonerar-se de les guàrdies per raó d'edat veuran incrementats els imports de l'hora de guàrdia en un 10%.
66.11 Plans d'emergència o plans d'autoprotecció
a. En totes les empreses s'elaborarà un pla d'emergència o un pla d'autoprotecció a totes aquelles empreses afectades pel Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i es fixa el contingut d'aquestes mesures.
b. Els plans d'emergència o plans d'autoprotecció es difondran de forma adequada i suficient de manera que cada professional els coneixerà i podrà actuar en conseqüència i en coordinació amb la resta de persones treballadores de l'empresa.
c. Es constituiran els equips necessaris de primera i segona intervenció, si s'escau, entre el personal, amb caràcter interdisciplinari sempre que sigui possible.
d. Es realitzaran exercicis pràctics de manera que es coneguin els sistemes de protecció contra incendis.
e. S'efectuaran, d'acord amb el pla de prevenció, els simulacres d'evacuació necessaris en funció de la complexitat dels centres amb presència dels cossos de seguretat sempre que sigui possible i necessari. Aquelles empreses afectades pel Reial Decret 393/2007, de 23 de març, pel qual s'aprova la Norma bàsica d'Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que puguin donar origen a situacions d'emergència o el Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció, i es fixa el contingut d'aquestes mesures, o normatives que els substitueixin, hauran, per tal d'avaluar els plans d'autoprotecció i assegurar l'eficàcia i l'operativitat dels plans d'actuació en emergències, de realitzar simulacres d'emergència, amb la periodicitat mínima que fixi el pla, i en tot cas, almenys una vegada a l'any avaluant-ne els resultats.
La realització de simulacres, totals o parcials, podrà ser amb mobilització de mitjans personals propis o aliens o bé de despatx, tal i com s'estableix a l'article 13 del Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció, i es fixa el contingut d'aquestes mesures.
66.12 Protecció del personal especialment sensible a determinats riscos.
L'empresari garantirà de manera específica la protecció del personal que, per les seves pròpies característiques personals o estat biològic conegut, inclosos aquelles persones treballadores que tinguin reconeguda la situació de discapacitat física, psíquica o sensorial, siguin especialment sensibles als riscos derivats del treball. A tal fi, haurà de tenir present aquests aspectes en les avaluacions dels riscos i, en funció d'aquestes, adoptarà les mesures preventives i de protecció necessàries. Les persones treballadores no ocuparan aquells llocs de treball en els quals, a causa de les seves característiques personals, estat biològic o per la seva discapacitat física, psíquica o sensorial degudament reconeguda, puguin elles, les altres persones treballadores o altres persones relacionades amb l'empresa posar-se en situació de perill o, en general, quan es trobin manifestament en estats o situacions transitòries que no responguin a les exigències psicofísiques dels respectius llocs de treball.
Igualment, la part empresarial haurà de tenir en compte en les avaluacions els factors de risc que puguin incidir en la funció de procreació de les persones treballadores, en particular per l'exposició a agents físics, químics i biològics que puguin exercir efectes mutagènics o de toxicitat per a la procreació, tant en els aspectes de la fertilitat, com del desenvolupament de la descendència, a fi d'adoptar les mesures preventives necessàries.
En base a allò establert a l'article 14.5 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, el cost de les mesures relatives a la seguretat i la salut en el treball no haurà de recaure de cap manera sobre les persones treballadores.
66.13 Comissió paritària sectorial de seguretat i salut
Es constituirà una Comissió paritària sectorial de seguretat i salut en l'àmbit del present Conveni, composta pels representants de les organitzacions sindicals i de les associacions empresarials signants del Conveni.
Aquesta comissió tindrà les següents competències:
a. Realitzar estudis, anàlisis i diagnòstics de les condicions de treball, danys a la salut i implantació de l'activitat i les gestió preventives en l'àmbit del present Conveni.
b. Elaborar propostes d'actuació per a poder portar a terme accions que actuïn sobre els dèficits i problemes detectats.
c. Elaborar plans d'actuació per a les empreses d'alta accidentabilitat del sector.
d. Elaborar plans de formació específica per al personal.
e. Elaborar i difondre criteris per a l'avaluació de riscos, la planificació de la prevenció, l'organització de la prevenció, la vigilància de la salut, els sistemes d'informació i formació i prevenció de la salut reproductiva.
f. Mediar a les empreses en matèria de seguretat i salut en el treball a petició de les parts.
g. Elaborar propostes, desenvolupar i gestionar la sol·licitud d'ajudes econòmiques al Govern de la Generalitat per a portar a terme plans d'actuació.
h. En el marc del present Conveni les parts es podran dotar d'assessors amb la finalitat de poder portar a terme les funcions anteriorment indicades.
i. Elaborar un estudi de les càrregues de treball de cada un dels grups professionals d'aquest Conveni.
j. Demanar les dades de sinistralitat del sector al departament que correspongui.
Els membres d'aquesta comissió elaboraran un reglament intern de funcionament.
Les entitats afectades per aquest Conveni vetllaran per l'aplicació amb la màxima celeritat d'aquells protocols establerts per les autoritats competents en vigilància de la salut de les persones treballadores, especialment en casos de pandèmia o similars, actuant totes les persones treballadores amb la màxima diligència en el seu compliment.