Mesures de reordenació de la prestació assistencial i millores laborals

8. Mesures de reordenació de la prestació assistencial i millores laborals

8.1  El nou model de l'atenció continuada i les urgències de base territorial a l'atenció primària de l'Institut Català de la Salut

El nou model d'atenció continuada i d'urgències en l'Atenció Primària de l'ICS, determinat a l'Acord de la Mesa sectorial de negociació de sanitat de 16 de juny de 2006, té com a principals objectius:

La millora de la qualitat del servei que s'ofereix al ciutadà en termes d'una major accessibilitat i d'una major capacitat de resolució en aquest nivell assistencial per tal d'incrementar la capacitat de resposta del sistema sanitari en l'entorn més proper al ciutadà,

La millora de les condicions de treball dels professionals implicats en la prestació del servei.

Per poder complir aquests requeriments, es considera que el model actual, basat en la responsabilitat exclusiva per part dels professionals de cada EAP d'assumir l'atenció continuada dels ciutadans de la seva ABS, no pot donar la resposta adequada. Aquesta convicció es basa en que aquest model implica una dispersió molt important dels recursos per a realitzar la prestació del servei amb les subsegüents implicacions d'aïllament dels professionals, de manca de capacitat de resolució i de dificultats per efectuar un pla d'inversions que garanteixi uns equipaments assistencials i de confort per als usuaris i per als professionals. D'altra banda, cal fer esment que aquest model conviu amb la pervivència de serveis ordinaris i especials d'urgències (SOU i SEU) amb una altra dinàmica de treball i diferents condicions de treball dels professionals.

En primer lloc cal dir que el model plantejat suposa el trencament amb el paradigma de la relació de l'atenció continuada, el territori (ABS) i els professionals (EAP) i permet, fruït del debat amb les organitzacions sindicals, implantar un seguit de millores laborals i de garanties en la prestació per als professionals de l'Institut Català de la Salut.

En segon lloc, aquest model permet avançar cap a la posada en marxa d'una nova organització amb una base territorial més àmplia, que anomenem Atenció Continuada i Urgències de base territorial (ACUT). Així, per mitjà de la concentració dels recursos i la seva capacitat d'adaptació a la realitat diversa del nostre territori i als requeriments de ciutadans i professionals, es pot donar la resposta adequada als reptes que avui dia planteja l'atenció de la demanda immediata durant 24 hores al dia a la nostra xarxa assistencial.

En tercer lloc, podem dir que el model que es defineix comporta el desplegament d'un nou mapa de serveis que es configura en una sèrie d'àmbits territorials (ACUT) en els quals, en funció de les seves característiques geogràfiques i demogràfiques, poden haver-hi tres tipus de dispositiu assistencial: centres d'urgències d'atenció primària (CUAP), punts d'atenció continuada (PAC) i Atenció Continuada d'entorns aïllats i/o de muntanya.

Els ACUT, es defineixen com àmbits territorials en els quals, per a la prestació de l'atenció continuada i d'urgències, pot haver-hi qualsevol combinació dels dispositius assistencials esmentats al paràgraf anterior. Cada ACUT, l'extensió del qual (llevat d'entorns purament urbans) no ultrapassarà la dimensió dels actuals serveis d'atenció primària (SAP) i comptarà amb la figura d'un coordinador. La prestació dels serveis es realitzarà mitjançant professionals amb places específiques adscrites a l'ACUT i amb la participació dels professionals dels EAP inclosos en l'àmbit territorial de l'ACUT.

Els centres d'urgències d'atenció primària (CUAP) es caracteritzen per ser dispositius en els quals el ciutadà podrà accedir, o bé directament (personant-se al centre) o bé telefònicament (demanant atenció mitjançant el 061 o el número d'atenció domiciliària que s'implanti) i que funcionen 24 hores/dia i 365 dies/any. Són dispositius en què els professionals fan atenció continuada presencial i es troben en entorns bàsicament urbans. Tenen una àrea d'influència determinada que, depenent del grau de concentració poblacional, pot ser entre 6 i 12 ABS (tenint en compte que la isocrona entre els centres de salut de la seva àrea d'influència i el propi CUAP no pot ser superior a 30 minuts). La seva cartera de serveis es caracteritza per donar assistència en el centre i en el domicili del pacient, amb una capacitat de resolució d'urgències dels nivells 3, 4 i 5 de l'escala canadenca.

Els punts d'atenció continuada (PAC) es caracteritzen per ser dispositius en què el ciutadà podrà accedir, o bé directament (personant-se al centre) o bé telefònicament (demanant atenció mitjançant el 061 o el número d'atenció domiciliària que s'implanti) i que funcionen fora de l'horari ordinari dels seus EAP de referència. Són dispositius en el quals els professionals fan atenció continuada presencial i es troben en entorns bàsicament rurals i semi-urbans. Tenen una àrea d'influència determinada que, depenent del grau de concentració poblacional, pot ser entre 1 i 6 ABS contigües (tenint en compte que la isocrona entre els centres de salut de la seva àrea d'influència i el propi PAC no serà superior a 30 minuts). La seva cartera de serveis es caracteritza per donar assistència en el centre i en el domicili del pacient, amb una capacitat de resolució d'urgències dels nivells 4 i 5 de l'escala canadenca.

Els dispositius d'AC en entorn aïllats i/o de muntanya es defineixen com dispositius l'accés als quals el ciutadà es realitza per via telefònica (demanant atenció mitjançant el 061 o el número d'atenció domiciliària que s'implanti) i que funcionen fora de l'horari ordinari dels seus EAP de referència. Són dispositius en què els professionals fan atenció continuada localitzada i es troben en entorns caracteritzats per una molt elevada dispersió poblacional i importants dificultats de comunicació entre els nuclis . El seu abast serà a 1 ABS i, la seva cartera de serveis, com s'ha esmentat, es fonamentalment d'atenció en el domicili del pacient.

Pel que fa a les condicions organitzatives i laborals d'aquests dispositius ja venen determinades en els respectius apartats d'aquest Acord: jornada, retribucions i polítiques d'ocupació, motiu pel qual no es tornen a reproduir. Malgrat això, cal determinar que aquesta organització assistencial ha de ser especialment sensible als requeriments establerts per la normativa vigent sobre condicions de treball. Això implica que els professionals incorporats a aquests dispositius no podran ultrapassar una dedicació total efectiva de 48 hores setmanals (en còmput semestral) i s'hauran d'arbitrar les mesures organitzatives necessàries per garantir el descans de 12 hores entre jornades, descans que, tal i com determina la normativa d'aplicació, no tindrà, en cap cas, la consideració de temps de treball.

8.2  Cobertura de l'atenció assistencial entre diferents centres sanitaris

La necessitat de garantir l'assistència, en base a serveis jerarquitzats hospitalaris i la prestació de serveis de forma desconcentrada en l'atenció primària, té com objectiu fonamental i bàsic l'accessibilitat dels ciutadans a aquests serveis. Com a base d'aquesta desconcentració, es planteja l'apropament del servei al ciutadà, la qual cosa comporta necessàriament l'ús eficient dels recursos humans i l'establiment de mecanismes que facilitin aquests objectius.

Amb la finalitat de fomentar mecanismes de coordinació i col·laboració entre diferents centres, serveis i establiments sanitaris, quan es mantinguin aliances estratègiques o projectes de gestió compartida entre aquestes unitats sanitàries, el personal estatutari llicenciat sanitari de l'Institut Català de la Salut, mantenint en tot cas la seva vinculació, prestarà serveis de manera conjunta en dos o més centres, serveis i establiments sanitaris.

La concreció d'aquesta aliança estratègica i projecte de gestió compartida ha de preveure, com a mínim:

L'acord entre els diferents centres

El model organitzatiu assistencial amb esment de la cartera de serveis a desenvolupar pels professionals a cada nivell

La finalitat de la prestació

La durada

La determinació dels professionals necessaris

La modalitat de la prestació del servei, amb especial referència a:

-La periodicitat

-El temps efectiu de prestació del servei en còmput setmanal

-El compromís mínim dels afectats en el desenvolupament de la prestació (en el cas que se superi el límit geogràfic de la regió sanitària).

La garantia d'incorporar el còmput del temps destinat al desplaçament, dels professionals afectats, dins de la jornada anual

La garantia d'incorporar la compensació de les despeses, dels desplaçaments, per mitjà de la indemnització que normativament correspongui.

L'aprovació d'aquest protocol d'aliança estratègica i/o projecte de gestió compartida correspondrà a la Direcció Gerència de l'Institut Català de la Salut, a proposta de la Divisió d'Atenció Primària i/o d'Atenció Hospitalària (quan escaigui) i amb el vist i plau de la Direcció de Recursos Humans, que haurà de vetllar per l'adequació de l'instrument a la normativa vigent en matèria de recursos humans.

Com a compensació per aquesta prestació assistencial, es determina un complement que es denominarà "de continuïtat assistencial" amb una retribució de 70 euros per dia d'actuació. Aquest complement retribuirà l'activitat efectivament realitzada.

8.3  Compensació per prestació de serveis assistencials en unitats de muntanya

El desenvolupament socio-geogràfic del territori català, ha derivat en els darrers anys en un desfasament entre l'exigència de la prestació del servei assistencial en determinades zones de muntanya i la cobertura del servei per a fer-hi front. Per tal de garantir la prestació del servei, l'Institut català de la Salut, ha d'introduir mesures adreçades a la contractació i la fidelització de la plantilla de facultatius i diplomats sanitaris.

La mesura proposada és incloure un complement fix de 250,00 euros pels facultatius, i de 180,00 euros als diplomats sanitaris, a liquidar en 12 mensualitats.

Aquest complement serà d'aplicació a tota la plantilla de facultatius i diplomats sanitaris de les Àrees Bàsiques de Salut d'acord amb la classificació, que es relaciona a la Resolució SSS/1117/2002, de 26 d'abril.

Així mateix, eventualment, la Divisió d'Atenció Primària podrà introduir variacions en la relació de les Àrees Bàsiques que, en cap cas, podran superar en un 10% anual el total d'efectius perceptors d'aquest complement.

8.4  Complement de costa en període estival

Les condicions socioeconòmiques de determinades Àrees Bàsiques de Salut costaneres, durant el període estival, dificulten la contractació del personal eventual necessari per a fer front als increments poblacionals. L'increment de la pressió assistencial, durant aquest període, justifica la necessitat d'afavorir mitjançant una millora de les condicions contractuals, el màxim possible de la cobertura de les unitats assistencials previstes.

Per aquest motiu l'Institut Català de la Salut incorpora una nova modalitat de nomenament de personal eventual assistencial de caràcter estacional, d'acord amb les següents característiques:

Personal facultatiu i diplomat sanitari, ambdós d'EAP

Durada de tres mesos, com a màxim, dins del període de l'1 de juny al 30 de setembre

Limitació als EAP que es trobin dins de les ABS relacionades

Les retribucions mensuals seran les previstes per aquests professionals, incrementades amb un complement de 450,00 euros mensuals

Aquestes eventualitats no seran prorrogades en cap cas.

8.5  Indemnització per desplaçaments entre centres de treball, dins d'una mateixa jornada ordinària diària de treball

L'Institut Català de la Salut retribuirà al personal estatutari de gestió i serveis i al personal estatutari sanitari, que no ho tingui incorporat en el seu àmbit d'actuació, pels desplaçaments que per raó del servei hagi de fer dins o fora de la localitat o municipi on radiqui el centre de treball on estigui assignat, sempre que aquest desplaçament es realitzi entre centres de treball i dins de la jornada ordinària diària.

Si el desplaçament és dins del propi municipi o localitat, sols es compensarà el cost del mitjà de transport públic col·lectiu, prèvia presentació del document que acrediti la despesa i es regirà per allò establert a la normativa reglamentària vigent a la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, s'entén per mateixa localitat aquells municipis, els nuclis urbans dels quals estiguin units sense solució de continuïtat per raons urbanístiques o similars, i que disposin de serveis de transports urbans col·lectius.

Si el desplaçament es realitza a una localitat o municipi diferent del propi del centre de treball, es compensaran els quilometratges de conformitat amb allò que determina la normativa reglamentaria vigent.

Aquesta indemnització no s'aplicarà si la prestació de serveis s'efectua per jornades completes en diferents centres de treball vinculats a un mateix àmbit territorial. A més, és incompatible amb la percepció del complement de desplaçament previst per a determinats col·lectius d'atenció primària, i amb la percepció de l'atenció continuada per serveis extraordinaris.

8.6  Regulació del complement per activitat complementària per a personal facultatiu major de 55 anys

Quan els facultatius de serveis jerarquitzats i els d'EAP de l'Institut Català de la Salut deixin de prestar jornada complementària/atenció continuada, en arribar als 55 anys, podran percebre un complement de 3.000,00 euros per cada any complet (o la part proporcional) en què es compleixin els paràmetres que tot seguit es relacionen:

1. Requisits. Per tenir dret a la percepció d'aquest complement s'han d'acreditar els següents requisits:

a. Haver complert 55 anys i presentar la sol·licitud d'exempció d'atenció continuada

b. Disposar, com a mínim, del tercer nivell de carrera professional

c. Haver percebut en els darrers 3 anys, de manera continuada, quantitats en concepte de retribució variable pel compliment d'objectius (DPO)

d. Haver realitzat una mitjana per any, de manera efectiva i presencial, en el període dels 50 als 55 anys, de o bé:

-Tres guàrdies mèdiques mensuals (atenció especialitzada),

-Un mòdul A2 d'atenció continuada (atenció primària),

-550 hores de guàrdia mèdica (atenció especialitzada) o d'atenció continuada (atenció primària).

2. Contraprestació. Per acreditar aquest complement, caldrà que el professional desenvolupi de manera efectiva les tasques assistencials, docents o investigadores que determini el seu cap immediat, sense que aquesta activitat comporti una prestació inferior a les 3 hores setmanals, afegides a la seva jornada ordinària.

3. Avaluació de la prestació. S'establiran mecanismes adequats tant pel que fa a l'assignació de l'activitat complementària com pel que fa al seu seguiment i avaluació.

4. Liquidació. Aquest complement es liquidarà, proporcional al temps acreditat, en la retribució del mes de desembre de cada any, sempre i quan es compleixin els requisits i hagi estat avaluat satisfactòriament el compliment de les condicions per al seu abonament.

5. Incompatibilitat. La percepció d'aquest complement és incompatible amb qualsevol incidència que impedeixi la realització de la contraprestació determinada, motiu pel qual es liquidarà proporcionalment al temps treballat de manera efectiva.

6. Baixa del complement. Aquest complement només es retribueix en el cas de compliment de tots els requisits, motiu pel qual es deixarà sense efecte la seva liquidació en cas d'incompliment dels mateixos.

8.7  Integració dels metges d'urgència hospitalària com a facultatius adjunts amb jornada completa

Seguint amb l'aplicació dels principis en els que es basa aquest Acord, i com a mesura d'equitat interna, s'ofereix la possibilitat als metges d'urgència hospitalària (MUH) a integrar-se com a facultatius adjunts d'hospital, de l'especialitat que acreditin d'acord amb la seva titulació habilitant, amb jornada completa. En aquest sentit, l'Institut Català de la Salut presentarà durant el primer trimestre de 2007 el procediment que ha de regular aquesta integració, que tindrà efectes econòmics a partir de l'1 de juliol de 2007.

8.8  Increment del complement específic del personal auxiliar d'infermeria de l'atenció primària

El col·lectiu d'auxiliar d'infermeria de l'atenció primària, actualment, es veu compensat amb unes retribucions que se situen substancialment per sota de la mitjana d'aquest col·lectiu en el nostre entorn més immediat. Sembla adequat, doncs, que d'acord amb allò que s'ha establert en el procés negociador d'aquest Acord, s'incrementi el complement específic d'aquest col·lectiu, alhora que s'equipara la seva jornada anual a la que realitzen els auxiliars d'infermeria de l'atenció hospitalària.

El complement específic d'aquest col·lectiu es referència en 342,31 euros mensuals i 4.107,72 euros anuals.

8.9  Determinació del referent de gestió i serveis de les estructures organitzatives d'atenció primària i hospitalària

Les actuals estructures organitzatives, tant dels hospitals com de les gerències d'àmbit, ens mostren la necessitat de determinar un referent d'administració i serveis que se situaria entre els actuals llocs de responsabilitats organitzatiu i el personal de gestió i serveis. Aquest referent hauria d'articular la responsabilitat de coordinació del grup funcional al que s'adscrigui, tant dels recursos humans, com materials i l'execució de les mesures que li siguin encomanades pels seus caps immediats, sempre dins del seu àmbit d'actuació.

Aquestes tasques s'han de retribuir necessàriament amb un complement funcional que pretén compensar l'increment de responsabilitat, a banda de les atribucions que la persona designada ja ve desenvolupant. Per tant, aquest complement es percebrà mentre duri l'assignació de les funcions, que s'articularà per mitjà d'una resolució de la direcció / gerència del centre hospitalari / gerència d'àmbit / gerència territorial i que recaurà necessàriament sobre personal de gestió i serveis que ocupi plaça estructural dels grups de classificació A, B, C i personal d'ofici i serveis.

Aquest complement, que s'estableix en 142,44 euros mensuals (1.709,28 euros anuals), a liquidar en 12 mensualitats, és incompatible amb els complements de cap d'equip, de cap de grup, d'atenció, recepció i programació a l'usuari i amb qualsevol altre que retribueixi responsabilitats de la mateixa o similar naturalesa.

S'estableix un període transitori que finalitzarà el 31 d'octubre de 2006 per tal que els diferents directors/gerents d'hospitals/de gerències d'àmbit/gerències territorials proposin a la Direcció de Recursos Humans la identificació de les unitats en les quals és necessari la determinació d'aquesta responsabilitat. Aquesta informació serà traslladada a la Comissió de seguiment per al seu coneixement.

La Direcció Gerència de l'Institut Català de la Salut, atenent criteris objectius (recursos a càrrec, ubicació dins de l'estructura, dispersió geogràfica, etc.) prèvia valoració d'aquestes necessitats, determinarà mitjançant resolució, amb el benentès que en finalitzar aquest període transitori sols es podran articular noves propostes a canvi de donar de baixa propostes existents.

Aquest límit podrà superar-se per mitjà de petició raonada, davant de l'atribució de noves accions, noves estructures organitzatives, reestructuracions dels serveis, etc., a proposta de la direcció / gerència de l'hospital / gerència d'àmbit / gerència territorial, amb el vist i plau de la Direcció de Recursos Humans.

8.10  Increment del complement específic de les llevadores d'atenció especialitzada

El col·lectiu de llevadores d'atenció especialitzada rep, actualment, unes retribucions que se situen substancialment per sota de la mitjana d'aquest col·lectiu en el nostre entorn més immediat; és a dir, tant a l'atenció primària, com la resta del sistema sanitari català. Sembla doncs, adient, que, d'acord amb el que s'ha establert en el procés negociador d'aquest acord, s'incrementi el complement específic d'aquest col·lectiu, aplicant els principis d'equitat i de coherència interna que han estat presents al llarg del procés.

En aquest sentit, s'incrementa el complement específic en 352,44 euros d'aquest col·lectiu, situant-lo en 7.533,00 euros anuals i 627,75 euros mensuals.

8.11  Determinació del cap de guàrdia

Diàriament, als centres hospitalaris de l'ICS, dins dels dispositius d'atenció continuada per jornada complementària, s'assignen les funcions de cap de guàrdia que a grans trets són les següents:

Actuar com a responsable del funcionament general de l'hospital durant la guàrdia i en absència dels comandaments directius.

Actuar com a responsable de la gestió assistencial de l'hospital de manera coordinada amb el responsable d'infermeria durant la guàrdia (altes, derivacions, emergències, activacions de dispositius)

Actuar com a responsable del funcionament general del dispositiu d'urgències, així com de totes les activitats d'urgències durant la guàrdia, en absència del cap d'unitat d'urgències.

Resoldre durant la guàrdia els conflictes de funcionament del centre: relació amb la persona usuària, actuacions on intervenen jutjats i l'ordre públic.

Assumir durant la guàrdia, la interlocució de l'hospital amb la resta de dispositius del sistema sanitari per al trasllat i recepció de malalts.

Per tal de compensar aquesta assignació de funcions s'estableix el complement següent:

-de dilluns a divendres: 200 euros per dia de guàrdia

-dissabte, diumenge i festius: 300 euros per dia de guàrdia

8.12  Reorganització dels nivells de complement específic de l'atenció especialitzada

Atenent el canvi de funcions que actualment desenvolupen determinats llocs de treball de l'atenció especialitzada de l'Institut Català de la Salut, cal procedir a la reordenació dels diferents trams de nivell específic del personal diplomat sanitari i auxiliar d'infermeria dels hospitals de l'Institut Català de la Salut

Així doncs, a partir de l'1 de gener de 2007, els nivells de complement específic d'aquests col·lectius resten ordenats en tres trams, de manera que el col·lectiu que actualment es troba en el nivell 1 passa a agrupar-se dins del nivell 2, sense que la resta de col·lectius que se situa en els nivells superiors vegin modificades les seves retribucions per aquest reagrupament.

Les quantitats resultants són les que s'expressen, tot seguit, amb quantitats mensuals i anuals:

8.13  Increment del complement específic del personal tècnic especialista

El col·lectiu de tècnics especialistes de l'Institut Català de la Salut, es veu compensat amb unes retribucions que se situen substancialment per sota de la mitjana d'aquest col·lectiu en el nostre entorn més immediat. Sembla adequat, doncs, que d'acord amb allò que s'ha establert en el procés negociador d'aquest Acord, s'incrementi el complement específic d'aquest col·lectiu.

El complement específic d'aquest col·lectiu es referència en 440,84 euros mensuals i 5.290,08 euros anuals.

8.14  Increment del complement específic del personal fisioterapeuta de l'atenció primària

El col·lectiu de Fisioterapeuta d'atenció primària rep, actualment, unes retribucions que se situen substancialment per sota de la mitjana d'aquest col·lectiu en el nostre entorn més immediat; és a dir, tant a l'atenció hospitalària, com la resta del sistema sanitari català. Sembla doncs, adient, que, d'acord amb el que s'ha establert en el procés negociador d'aquest acord, s'incrementi el complement específic d'aquest col·lectiu, aplicant els principis d'equitat i de coherència interna que han estat presents al llarg del procés.

El complement específic pels fisioterapeutes amb jornada de 1599 hores anuals es referència en 473,07 euros mensuals i 5.676,84 euros anuals.